Twitter, un munt d'informació en 140 caracters

Twitter és una xarxa social basada en un servei de microblogging que ens permet enviar i llegir missatges de text d’una longitud màxima de 140 caracters (denominats tweets o piulades), ja sigui mitjançant el propi web de Twitter com per SMS, missatgeria instantània o aplicacions de tercers (com TweetDeck, Facebook, etc.).

La longitud màxima dels tweets es va fixar en 140 caracters per a fer-los compatibles amb els missatges SMS i aquest fet ha portat a la proliferació de serveis de reducció d’URL (com bit.ly, goo.gl o tr.im) i d’allotjament de material (com Twitpic), ja que Twitter no només permet incloure text pla sinó també enllaços a fonts externes -per exemple articles, mapes, fotografies, presentacions, fitxers de so i un llarg etcètera-. 

Twitter s’actualitza en temps real i els missatges enviats poden ser vistos pel propi usuari que els ha creat o per aquells que s’hi hagin subscrit -el que s’anomena popularment “seguir”-. Actualment és possible seguir, mencionar i contestar a un grup d’usuaris a la vegada, per mitjà de les llistes. Per defecte els tweets són públics, però cada usuari pot restringir-los per a mostrar-los només als seus seguidors.

Hastag, retweet i timeline són termes coneguts pels twitters -els usuaris de Twitter-, però aquest vocabulari bàsic ens mostra què volen dir sigles com #FF o DM (a més, aquí podem trobar la traducció al català d’alguns dels termes inclosos en aquest vocabulari).

Moltes biblioteques són presents a Twitter -aquest llistat ens mostra les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona que utilitzen aquest servei- i, tot i que la majoria l’aprofiten com a mitjà de difusió de les seves activitats -com  és el cas del Twitter informatiu de la Biblioteca de Centelles-, l’ús d’aquest servei no té per què limitar-se només a això, ja que Twitter també pot ser una bona eina de dinamització dels fons de les biblioteques -com ha fet la mateixa Biblioteca de Centelles amb el seu Twitter de recomanacions-; fins i tot, Twitter es pot aprofitar com a servei de referència de la biblioteca, per què els usuaris hi plantegin els seus dubtes i hi puguin trobar una resposta força ràpida -com han fet a les biblioteques de Maryland amb el seu servei “Ask Us Now”-.

L’ús de Twitter per part de les biblioteques és relativament recent, malgrat això, com que les seves possibilitats són infinites en tractar-se d’un mitjà d’intercanvi d’informació que permet incloure enllaços a fonts externes, de ben segur que en els propers temps en l’àmbit bibliotecari veurem un munt d’aplicacions interessants basades en aquest servei.